Helena Berruezo

Per a l’Helena de dintre de 10 anys.

Tincs molts dessitjos, molts objectius a arribar, tinc moltes ganes de fer moltes coses i espero que dintre de 10 anys, ja hagi fet algunes d’aquestes.

A dia d’avui he complit molts amb els meus objectius, encara que també he fracassat molts d’ells. Sóc una persona molt cabuda i això fa que no pari de perseguir allò que desitjo.M’agrada molt surtir amb els meus amics, a dia d’avui és l’únic que faig diariament i que em distreu de tot. Però no em puc queixar, ja que diuen que arriba tot amb el temps. Aquesta és una frase que sempre m’han dit i que ara, m’estic donant que te tota la raó, ja que poc a poc m’està arribant tot allò que dessitjo.

El que més dessitjava fa dos anys era la llibertat, però a dia d’avui cada cop la tinc més a prop. Ja que cada cop tinc la sort de poder fer més coses.

Suposo que serà normal, no parar de pensar 
en com estaré dintre d’aquests 10 anys, amb 
qui aniré, a on viuré, que estudiaré, com estaré..  Hi han tantes preguntes donant voltes pel meu cap.. El que més dessitjo és ser feliç. Ser feliç és l’únic que es necessita per poder seguir altres objectius. La felicitat em dóna força per a seguir endavant, lluitant pel que més dessitjo, perseguint el que m’atrau, el que em dóna curiositat de conèixer, totes aquestes coses són les que fan que tinguin un cert dessitg per aconseguir-les.

El que més dessitjo és volar, encara que sé que mai ho podré fer, però espero poder fer el més semblant això que és saltar en parament. Espero que quan torni a llegir això tindre de 10 anys pugui dir que ja tinc un altre dessitg complert, i que a per un altre cosa haig d’anar.

La vida és això, dessitg darrere dessitg, avançant sense parar, seguir tot allò que t’atrau, tot allò que t’agrada, tot allò que provoca que tinguis unes ganes de seguir coneixent coses noves, de conèixer persones noves. . I això és la vida.

M’agradaria estar dintre de 10 anys a la universitat, fent psicologia, amb carnet de cotxe, amb un cotxe propi, vivint encara amb els meus pares, amb tota la familia en complet encara que sé que no serà possible. M’agradaria quedarme als 18 anys i no tindre la obligación de crèixer.Ser feliç ha sigut un dessitg desde petita i és algo que a dia d’avui segueixo intentant aconseguir ja que hi ha situacions on  no ho he aconseguit.

Diuen que el que més costa, és el que més atrau. I el que més dessitjo jo és no crèixer mai.

                                                                                                                          

Helena Escobedo

Per a l’Helena Berruezo d’aquí 10 anys...

De petits tots tenim el somni de volar, fer coses impossibles però amb els anys els somnis, per lo menys els meus somnis a mesura que he anat creixent s’han anat convertint ensomnis que puc arribar a aconseguir amb esforç.

Actualment estic acaba’n l’ESO, quatre anys on he viscut moltes coses bones i moltes altres de dolentes.

Els primers tres anys d’aquesta etapa els he passat a un institut i l’últim a un altre. Al començament em feia por el canvi a un altre institut, gent nova, professors nous, un entorn diferent del que estava però he de dir que el canvi d’institut m’ha anat molt bé perquè he conegut a molta gent nova que realment val la pena i me pogut formar millor.

                                                                                                              


No em puc queixar de la vida que he tinc fins ara, amb aquets 16 anys he passat de pensar que els amics eren el més important, només fer cas del que em deien ells i deixar-me emportar molt per tots ells a donar-me  compte de que la família es el mes important de tot, t’escolten i t’entenen a pesar de estar en una època difícil com es l’adolescència sempre estan allà per ajudar-te en tots els problemes que tinguis i això m’ha fet donar-me compte de que a vegades només estan amb la família t’oblides de tots els problemes amb els amic i amigues, desconnectes i el mes important, somrius al veure que tens a gent que mai et donarà l’esquena.

Una por que tinc ara mateix? Lo desconegut, el pensar en canviar la meva rutina, la gent amb la que estic, deixar de tenir la família es una de les coses que mes por em fa per això intento passar el màxim temps possible amb ells.

Ara mateix estic intentant de gaudir de cada moment de la meva vida ja què “la vida son dos dies” i els moments que passo només passaran un cop a la meva vida.

Aquests anys me donat conta de que has de lluitar per el que realment vols, que qui no lluita no guanya i això es el que dia a dia intento fer, lluitar per el que vull.

D’aquí deu anys m’agradaria haver acabat els meus estudis amb bones notes i poder treballar en una escola de professora d’educació Infantil o poder muntar la meva pròpia guarderia. Poder ensenyar als petits, i veure’ls feliços.

Per altre banda m’agradaria continuar tenint la mateixa relació amb la família i sobretot, recuperar la relació amb l’altre part de la família ja què crec que d’aquí deu anys els continuaré necessitant com fins ara.

Espero continuar sent una persona a la que li agradi ajudar a la gent com fins ara ho he fet.

Cesc Jiménez

Per al Cesc d’aquí a 10 anys...

A dia d’avui hi ha moltes coses que desitjo.

Tinc una neboda que m’encanta perquè m’ha fet madurar i estic boig per ella.

Ara mateix estic vivint amb la meva germana cosa que sempre he desitjat perquè sempre m’ha cuidat molt i estic molt bé vivint amb ella, es preocupa molt per tot  i el meu cunyat hem fa riure sempre  i fa que sempre estigui somrient.

Tinc una novia que em dóna alegria i molta felicitat, i em fa passar molts moments increïbles.

Ara mateix estic preocupat perquè acabo l’institut on he estat cinc anys de la meva vida dins d’ell, però ja s’acaba una petita part de mi ja que he estat molt de temps aquí i amb molts moments únics que no es repetiran mai més. Ara aniré a un altre institut per fer un treure’m el graduat escolar cosa que necessito.

Cada cap de setmana surto de festa, cosa que tinc que començar a reduir i no sortir cada cap de setmana i controlar més els meus nervis.

Es però que això et faig pensar i que recordis aquesta carta que es molt emotiva i descriu una part de mi.

                                                                                                             

Germán Collado

Per al Germán d'aquí 10 anys...

                                                                              


                                                                           A dia d'avui tinc alguns objectius en la meva vida.

Aquest és el meu últim any al IES "Corbera", portu 5 anys en el mateix institut,  he passat per moments bons i per moments dolents, per exemple l'any passat va ser un any dolent en els estudis, ja que vaig repetir 4t. Aquest any vaig començar malament però poc a poc he anat milloran fins ara. L'any que bé anire a un col·legi de Barcelona, a Sarrià (escola pia), fare un grau mitj de futbol, que durara un any i despres tindre que fer un examen per a grau superior, pero això ja es mes endavant.

En un futur m'agradaria tindre un treball que m'agrades i que paguessin be esta clar, m'agradaria ser fisioterapeuta, entrenador, preparador físic, aquestes són algunes de les coses que més m'agraden, totes estan relacionades amb el món de l'esport. Ara estic jugant a futbol, en el Cornella, l'any que bé tinc proposat que em pugui fixar algun equip millor i així poder jugar a futbol en un nivell més alt. Surtu amb els meus amics sempre que puc ja que m'ho passo molt be amb ells i tambè amb la meva novia amb la que passo moments molt bunics.

D'aqui deu anys m'agradaria haber acabat els meus estudis i amb bones notes, millors que les de ara, tindre un bon treball i ser independient, viure en una casa sol.

                                                                                                                

Andrea Castellà


Per l'Andrea d'aqui 10 anys...

Avui desitjo seguir estudiant i acabar tot el que em proposi al llarg de la meva vida.

Desitjo viatjar per tot el món i el primer lloc on m’agradaria anar és al Carib.

Espero que al acabar la carrera, trobi un treball, em pugi independitzar i comprar-me un cotxe, tornar a viure a Barcelona, al costat de la meva família encara que em farà molta pena marxar de Corbera, ja que estic vivint els millors anys de la meva vida amb unes grans persones.

De gran vull ser Assistent social i 

especialitzar-me en drogoaddicció per poder ajudar a les persones que més ho necessiten. Sé que es una feina molt dura i que s’ha d’estar mentalment preparat per afrontar-la i no deixar que el treball t’afecti a la teva vida personal, però sé que ho puc fer i tinc moltes ganes de demostrar-ho.

No vull casar-me però si que vull tenir una relació estable, no crec en el matrimoni, però això és el que penso ara, segurament amb el pas dels anys aquesta opinió anirà canviant. 
                                                                                    
                                                                                   
Vull tenir dos fills, un nen i una nena, però sempre he dit que si tinc una situació laboral molt bona i un bon sou m’agradaria poder tenir quatre fills. 

Desitjo ser molt feliç i cada dia poder anar a dormir feliç de ser qui sóc i feliç, feliç per tot el que aconseguit, i feliç per tot el que em queda per aconseguir.